Vivir en Barcelona: Historias de terror I

Explorando por las carpetas de mi ordenador he hallado algo que no podía guardar para mi solo así que he pensado que debería compartirlo con toda la gente del barrio. En resumen: es un piso donde estuve a punto de entrar a vivir:

Yo - Hola, buenas tardes, venia por lo del anuncio del piso.

H.P. -Ah si!, muy bien pues vamos a ello, espera que saco la llave.

(Abre la puerta y sorpresa!!)

Yo- Agg! Joder que peste que hace!, me estoy mareando

H.P. - Tranqui hombre un lejiazo, y todo arreglado! si te encuentras mal pasamos a la cocina a ver si te tomas un vasito de agua y se te pasa.

Yo - Gracias, Gracias.

H.P.- Sírvase Ud. Mismo, ahí tiene la pica.



















Yo - Caguen tu padre! Voy a vomitar!

H.P. - Corra, por ahí está el lavabo!


continuará...

GENTDELBARRI FRESH NEWS

The Michael Collins Irish Pub
Barcelona (17/05/06)
EFE

Sorprenents declaracions de Marcel Ruiz (El Cobayas):

"A partir d'ara, li tiraré la canya a les ties que estiguin bones..."


Envalentonat per la falsa sensació de virilitat que provoca l'alcohol, i després de declarar haber tingut un afer amb un especimen del sexe femení (com de costum no contrastat), el membre d'aquesta la nostra comunitat reconegut com a "el Cobayas" (que també respón el nom de mochila, atún i GASOLINAS), va decidir fer un salt calitatiu a la seva vida sexual i sense cap tipus de pudor va declarar "A partir d'ara li tiraré la canya a les ties que estiguin bones...". És de vital importància recordar que "cobaya" era l'home que afirmaba "...jo tiro la caya per passar el rato..." Així doncs, si unim aquests dos factors podríem arribar a la conclusió de que per ell és un acte habitual el fet de tirar la canya de manera compulsiva, en aquest sentit, hem de donar per cert que Marcel Ruiz Mejías (el Cobayas) porta 25 ANYS TIRANT LA CANYA A "ADEFESIOS", amb el presumpte resultat d'èxit, en comptades ocasions.

La comunitat femenina de Sardenya-Rosselló ja ha exigit una llista de les víctimes pre-declaracions per tal de començar a treballar entorn a les indemnitzacions pertinents, provinents del fons solidari de la Molt Honorable Comissió Tresorera de la FMSR.
Paral.lelament s'ha habilitat una línia telefònica d'afected@s (0055 894-234-666), també pots traslladar les teves queixes en aquest blog si t'ha tirat la canya abans de la data assenyalada.
De ben segur que les declaracions a peu de carrer no es faran esperar després de tal bomba informativa.

EL MEU COSÍ LLUNYÀ DE TEXAS ESTÀ APUNT D'ARRIVAR.

Dintre de poc el meu cosí de Texàs vindrà a passar uns dies a Barcelona. Espero que tots li donguem la benvinguda tal i com es mereix. És un tio molt enrollat, li agrada molt la música sobretot el Rock i el Blues, tambè li agraden el xetos i les panses de Califòrnia. Viu a Barskywave és un poble molt petit on toca el baix en tres grups, un de blues, un de música folk i l'altre de rock, però el que més li agrada és passar la tarde amb els seus amics al Beisbol Bar desprès de repartir braços ortopèdics per tot l' estat, que és la seva feina. Al Beisbol Bar les hores li passan volant, mastegant tabac i bebent sucs de tomàquet. Veient com va la gent amunt i a vall, disfrutant quan veu el caminar de les nenes coyote que van al Temple del Blat de Moro, que és una especie d' Esglesia molt popular. El meu cosí juga a Basket un cop per setmana, però arrel d'una caiguda tonta és va dislocar l' hombro i no ha pogut jugar en quasi tota la temporada. Ara ja està més bè i sempre que pot va al gym Lightym Sport per esfortir els seus bíceps. Ara ja sabeu una mica del meu cosí America, quan el veieu no dubteu en saludar-lo amb un "güelcome" ell parla una mica de castellà però sembla polaco.