El Guerrer Imperio en Busca d' ABO,

Fa molt de temps enlloc molt llunyà un guerrer conegut amb el nom d' Imperio, no pel fet de que fou emperador si no per les semarretes que portava. Va iniciar un llarg viatge cap a la terra on el fred congelava les paraules i l' humitat era tant densa que la podies tallar amb una espasa. Però ves per on aquell dia feia sol. Coses que passen.

El guerrer feia dies que sentia les queixes de les noies de la comarca, elles deien que una fera amb llarga malena, ulls petits i pels a la cara les tenia horroritzades i les perseguia per fer-lis allò que no es pot dir.

La noia més atractiva, que sabia que degut a la seva bellesa seria la següent en patir els seus atacs, va proposar que donaria el seu cos a canvi del cap mort de la bèstia. Però el Guerrer va dir que ell mataria a la bèstia sense rebre cap recompensa.

El Guerrer va mirar el cel, no per demanar sort als Deus si no perque li feien mal les cervicals i va marxar fins que la seva silueta es va difondre entre els arbres.

Va caminar i caminar fins que es va trobar l' unic Hoobit de més de metro i vint del planeta, es tractava de Brutus Bolson un vell amic del Guerrer. El Gran hoobit un cop més es va oferir per ajuda-lo amb la seva tasca. Junts van iniciar aquesta gran aventura.

Desprès de caminar uns quants metres van decidir parar i agafar una mica de forces fent ús d' unes herbes que el mag Horse li va donar al guerrer abans de començar el seu llarg viatge.

El hoobit va insistir en que ja es feia fosc i que realment era una tonteria anar a matar una bestia a les fosques. Però realment el guerrer volia cumplir amb la seva misió, ell havia nascut pe fer el bé i no podia deixar de pensar amb les noies de la comarca. Havia de posar fi a tot aquell torment.

De cop va mirar cap l' infinit i va jurar que lluitaría fermament i amb totes les ganes per acabar amb el mostre Abo que era d' origen Portuguès.

Però el mostre era molt sabi, apart de silenciós i va pensar: si m'estan buscant en la part baixa de la muntanya aniré a la part alta. I vet aquí que l 'Abo va aclimetar-se perfectament a les baixes temperatures i ningú més la tornat a veure, diuen que de tant en tant baixa de la muntaya per jugar un partit de fútbol. Però el que si sabem es que les seves urpes ja no tornen a molestar.......o no?

I vet aquí un gos i un gat i aquest conte ja a acabat.

Nota d'autor: Sembla molt infantil i podriam dir que he fet una redacció d' un nen de sisé EGB o de quart si tenim enconte les faltes. Però si us plau no deixeu morir el nen que tots nosaltres portem a dins....... Adeu